Jocs de rol i rol en viu

Gràcies a les facilitats d'Internet, vaig conèixer l'existència del que és anomenat rol en viu. Per a definir el rol en viu, primer convé entendre el concepte de joc de rol. Un concepte enganyós, explicaré per què.

Des d'un punt de vista objectiu, els jocs de rol són aquells en què els jugadors hi desenvolupen un determinat rol, personatge o paper. No res pus que això.

Per extensió, els jocs de rol en viu no deixen d'ésser un tipus de jocs de rol. Una branca en la qual la interpretació té un pes important i que es contraposaria -més o manco- a altres branques com per exemple els jocs de rol de taula o el rol narratiu (una altra branca interessant sobre la qual qualque dia m'animaré a parlar), en els quals la interpretació perdria pes o directament no en tendria.

No hi ha molt de material a Internet sobre els jocs de rol en viu, però em varen cridar especialment l'atenció, em semblaren de bon principi atractius. Tot d'una vaig trobar-me que en aquest gènere de jocs de rol hi tenien gran presència aquestes sessions que tanta fama tenen en què dotzenes de persones disfressades envaeixen un castell armats amb espases de cartró.

«Vaja, no ho hauria imaginat mai»

Sí, jo també tenc prejudicis de tant en quant. Quan vaig llegir la definició de rol en viu pensava en altres coses menys frikis. Enteneu-me, ara no tenc res contra aquestes pràctiques, de fet, estic ansiós de poder-ne participar a qualcuna. Senzillament és una realitat que no són gens habituals (de fet, inexistents) entre les meues amistats.

En tot cas, de moment sí que seguesc pensant que aquests jocs de rol en viu són en general poc accessibles, en tant que jugar-hi amb gent que no n'ha jugat mai -o sense un màster (monitor-guia) experimentat- pot ésser impossible.

Per ventura són manies que tenc, jocs que expliquen les seues normes amb manuals de cinquanta pàgines o que requereixen més de vint persones per a jugar-hi, no em solen resultar atractius... reunir vint persones no és fàcil, i si a més han de llegir 50 pàgines per a entendre el joc, menys ho és encara. A falta d'experimentar-ho no negaré, però, que un pic posat el fil a l'agulla no pugui acabar essent l'experiència més divertida de l'any.

Tornant al tema, com deia, vaig trobar a faltar material de rol en viu més accessible, bàsic i entenedor; que explotàs els trets més fonamentals de la disciplina, sense complicacions. Vaig trobar qualque cosa -ja en parlaré en altres ocasions- però no gaire.

En tot cas, jo estic convençut que hi ha matèria, però és mala de trobar o no està classificada com a tal. El món de l'esplai treballa prou sovint -potser inconscientment- amb jocs de rol en viu essencialment senzills... també hi trobaríem centenars de jocs populars -alhora utilitzats a vegades pel món de l'esplai-. Però això és mal de trobar perquè, com dic, ningú parla de jocs de rol, sinó de jocs.

Per queixar-se que no quedi: el mateix que passa en aquest cas és el que podem trobar en altres arts. És el mateix que passa a l'hora de voler etiquetar una cançó, un quadre o una obra literària. Hi posis l'etiqueta que hi posis, sempre hi haurà qualcú que et dirà «podries haver-ne posada una altra». I en ocasions tendrà raó.

I en el camp dels jocs passa més encara i de fet no queda més remei que passi, perquè baldament qualcú s'hagi dedicat a fer un sistema d'etiquetes satisfactori per a la classificació de jocs, aquest no sembla haver-se escampat pel món ni haver-lo llegit ningú. Qui sap, amb una mica de sort n'acabaré intentant fer un jo un dia d'aquests.

Abans que em fugi del tot el conill, acabaré l'article amb un detall que no he acabat de dir: vaja, que el món és ple de jocs de rol en viu, si respectam la descripció estricta que he donat, tot i que de forma inconscient. Em qued amb un exemple que ja he llegit a qualque banda: el joc esportiu de policies i lladres, n'és un bon exemple. L'etiqueta d'esportiu ve de la part d'activitat física que té. Però, no ens enganem: els jugadors, en aquest cas, no fan més que representar dos rols diferents, el de lladre o el de policia.