dijous, 2 de desembre del 2010

Jugar a fer jocs

Em veig animat a encetar un blog de marcat caràcter personal sobre una de les meues passions. Una passió tardana, per què amagar-ho, i és que mai fins ara m'havia sentit tan atret per aquest tema: la invenció de jocs. No parl de videojocs. Jo no som informàtic, només un petit amant de la teoria de la literatura, un inconformista amb un molt reduït contacte amb els coneguts jocs de rol.

En la meua arribada a l'edat adulta, aquest contacte amb determinats jocs de rol de posat senzill va fer-me experimentar sensacions que des de petit no sentia, i va fer que em retrobàs amb una cosa que mai m'ha deixat d'agradar encara que a estones l'hagi deixada de fer: jugar.

La meua ment, sempre inquieta, em va dur a cercar coses semblants, il·lusionat per tot el que hi podria trobar. Tot i que he de reconèixer que em queden moltes coses per descobrir i experimentar, no vaig trobar amb facilitat exactament el que cercava, una cosa semblant al que havia estat la meua porta d'entrada a aquest món: jocs divertits i entretenguts, però alhora senzills i bons d'entendre. És així com vaig decidir-me a crear de qualque manera el que m'agradaria trobar-me.

En el meu pas per l'estudi de literatura he après a treballar obres literàries... entre altres coses, a desglossar-ne i trobar-ne els fonaments. Un mètode que, segons crec, és igual de vàlid per a l'anàlisi i la creació dels jocs. Jocs i literatura, qui ho anava a dir... Intentaré anar explicant aquestes i altres reflexions en aquest blog, on també tenc pensant anar penjant els jocs que creï, el que vendrien a ésser les meues obres.

Ja ho advertesc: no espereu quotidianitat en aquest blog, vos assegur que sempre que tengui coses per dir, en diré; però aquesta no és la meua professió, només un hobby, i de la mateixa manera que molts d'artistes només fan art quan els arriba l'anomenada inspiració, jo ben sovint som víctima d'ella mateixa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada