L'atzar, quin factor! Tranquils, no entraré en discussions sobre determinisme i indeterminisme; si l'atzar existeix realment o no... És indiferent, avui per reflexionar sobre el tema només em referesc a l'atzar com als factors d'un joc que no són en les nostres mans.
Vull parlar d'atzar quan, en un joc, un determinat fet no depèn de nosaltres, de cap jugador, sinó d'un fet incontrolable. Si parlam de jocs de taula, vet aquí els daus, els cara o creus o qualsevol sistema que puguem inventar. Si parlam d'altres jocs, les manifestacions atzaroses són infinites; des del vent quan jugues a un joc de pilota fins al típic conductor boig que et trobes quan fas l'examen pràctic del carnet de conduir... bé, això darrer no és cap joc ;)
El món dels jocs és ple d'atzar en diferents graus i sempre amb una presència variable segons el joc de què parlem. En ocasions hi dóna color, en altres en lleva, i en altres directament no hi té paper.
Quan vaig començar a interessar-me pels jocs, tenia la tendència a rebutjar tota mesura d'atzar. Em sabia greu saber que, a l'hora de jugar, no podria fer res ni per guanyar ni per perdre. Tanmateix, l'experiència m'ha demostrat que, en el seu pes just en la balança, l'atzar pot donar efectivament color i gràcia a un joc.
El parxís, per exemple, és un joc en què et regeix l'atzar, perquè els teus moviments depenen d'un dau, però al cap i a la fi tens una certa llibertat -quina de les quatre fitxes mous-, i això fa que hi hagi bons jugadors de parxís, amb bones tàctiques de joc, i mals jugadors de parxís.
Després hi ha jocs en què la presència d'atzar és nul·la: tot depèn de la voluntat dels jugadors. El millor exemple que em ve al cap és el dels escacs, o les dames.
En darrera instància hi hauria els que menys m'agraden -i que anomenar-los jocs gairebé em fa vergonya-. Que són aquells en què no importa el que facis, perquè l'atzar ho és tot. Parl del famosíssim joc de l'oca i la infinitat de jocs similars que hi poden haver. Són jocs essencialment per a infants, i és que segur que no sentireu mai ningú dir que coneix «qualcú que juga molt bé al joc de l'oca». Bàsicament no es pot jugar ni bé ni malament, fas el que et dau el diu i punt. Jo crec que li varen posar aquest nom perquè, si convides una oca a jugar al joc és perfectament capaç de guanyar-te sempre que trobis la manera de fer-li llençar el dau.
No res, avui no vos duc cap joc preparat, només volia fer aquestes reflexions sobre l'atzar. Com més complexe és un joc, de maneres més variables es pot presentar l'atzar i més mal de fer és analitzar el grau d'incidència real que té. Els tres exemples que he posat són l'extrem senzill i ajuden a fer-se'n una idea: hem d'anar alerta amb l'atzar, una sobredosi pot condemnar un joc a l'avorriment, però una dosi ben administrada pot ésser perfectament positiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada